FITXA DEL DISSENY

FITXA DEL DISSENY

a.     Títol de l’activitat

Què és això del correu electrònic?

b.    Descripció dels agents personals i de la tecnologia mediadora.

APRENENTS : 12 alumnes que pertanyen a una classe d’ensenyaments inicials corresponent al nivell d’alfabetització I en el Centre d’educació de Persones Adultes (CEPA) Mancomunitat des Raiguer.

MEDIADOR : Jo mateix que som el mestre encarregat d’aquest nivell d’alfabetització.

TECNOLOGIA MEDIADORA : Ordinadors amb connexió a Internet, programa de correu Gmail, càmera fotogràfica, canó de projecció.

c.     Descripció del problema de partença i de les seves característiques en termes tecnològics.

Problema de partença

Les alumnes plantegen el seu desconeixement del correu electrònic. En senten parlar, s’imaginen les possibilitats que pot tenir, però no saben ni com iniciar-se, ni quines passes han de fer per començar a ser-ne usuaris i descobrir tots els seus avantatges.

Descripció

La classe on es desenvoluparà l’activitat està constituïda per dotze alumnes, totes dones, d’edats compreses entre els 68 i els 80 anys. El nivell és heterogeni. La gradació dels seus coneixements va des d’algunes d’elles amb greus problemes per llegir i escriure a d’altres que tenen més assolits alguns automatismes però amb dificultats de comprensió. Des del començament de curs  anem un vegada per setmana a l’aula d’informàtica on l’activitat que hem anat fent ha estat el treball amb el word, còpia de textos i d’altres tasques semblants utilitzant el programa win-abc. La idea de l’activitat que propòs va sorgir de la pregunta d’una de les alumnes, demanant sobre l’eina del correu electrònic, les possibilitats que té i la utilitat que ella li podria donar (escriure’s amb la seva filla que viu fora). Aquest és el punt de partida. El final és més incert, sé que no tothom podrà assolir en aquest curs l’objectiu però haurem vist alguna cosa nova i haurem posat les bases per anar progressant en la utilització de les noves tecnologies o més concretament perdre-hi la por i l’excessiu respecte que tenen envers elles, així un sentiment d’inferioritat respecte a generacions més joves, pensant que elles mai podran dominar aquestes eines.

Trets característics del problema

• Estructuració
• Analitzant les definicions de Jonassen, es pot afirmar que estem davant un problema ben estructurat, el cap i a la fi parlam de conèixer el funcionament d’una eina informàtica. Ens trobem per tant davant un estat inicial ben definit. De la mateixa manera coincidim en l’objectiu, la curiositat de les alumnes per una novetat que han conegut d’una manera externa a l’aula ens provoca una necessitat de voler aprendre i per fer-ho haurem de seguir un procés de solució que té totes les passes perfectament descrites i ordenades.
• Complexitat
• De les tres dimensions que ens poden ajudar a definir la complexitat del problema proposat, únicament al nombre de temes, funcions i variables hi podem aplicar uns criteris d’objectivitat. Pel què fa a les interaccions i la predictibilitat d’aquests temes, funcions i variables hi pot haver grans diferències entre uns alumnes i uns altres. Per això puc afirmar que per les meves alumnes es tractarà d’un problema d’una gran complexitat.
• Especificitat del camp
• Com diu Jonassen, les habilitats per a resoldre problemes del context i de la natura d’aquest. En aquest sentit es tracta d’aconseguir que per les alumnes vagin coneixent tot el procés en què es mouen les noves tecnologies i més en concret l’eina del correu electrònic, per què ho vagin copsant de manera raonada i no es converteixi en unes passes purament mecàniques.

Tipus de problema

             De tots els tipus de problemes el que es poden trobar les meves alumnes crec que encaixa dins la “resolució de dificultats” bàsicament per què es tracta d’un sistema tancat en el les errades i resultats són finits i, en realitat, per elles amb els seus coneixements es tracta d’una comunicació complexa amb un equipament informàtic, amb el que molt sovint hauran d’anar revisant els procediments de comprovació d’errades.

d. Manera com es planteja el problema als aprenents per tal que els sigui significatiu.

De les diferents variables que ens servirien per definir aprenentatge significatiu em fixaré en tres que han de servir per poder catalogar el procés d’ensenyament-aprenentatge que durem a terme com a significatiu. Així miraré de relacionar els seus coneixements previs relacionant-los amb la seva motivació per aprendre i aconseguir que allò aprés tingui rellevància en la seva vida quotidiana. En aquest sentit vaig aprofitar una pregunta que va tenir lloc en el transcurs d’una classe d’ofimàtica. Tomeu, què és això del correu electrònic?. De la interrogació vaig deduir que era un tema que tenia certa atracció per la totalitat de les alumnes. Vaig exposar una sèrie d’avantatges que tenia la utilització del correu electrònic, diferents situacions de la vida quotidiana que el podrien fer servir. Al mateix temps que vaig veure que quedaren entusiasmades amb el que els vaig proposar (dotar a cada una d’una adreça de correu electrònic i possibilitat de comunicar-nos entre nosaltres i entre altres persones) també som conscient de la gran dificultat que es veuen davant i del temps que necessitaran per ser realment autònomes en la utilització de l’esmentada eina.

5. Context de l’activitat. Aspectes contextuals rellevants per a l’aprenent.

Com ja he explicat abans es tracta d’una classe d’ensenyaments inicials d’un centre de formació de persones adultes. Els interessos de les alumnes estan centrats en millorar la seva comprensió lectora, la capacitat de comunicar-se mitjançant l’escriptura i per sobre de tot el manteniment d’unes constants mentals que volen reforçar mitjançant el treball intel·lectual. La introducció al món de la informàtica que ha tingut molt bona acceptació no figurava en principi entre les seves preferències, però a mesura que anem avançant i a força de veure les possibles utilitats es mostren més interessades en el domini de les diferents eines. Cap d’elles té per costum l’ús quotidià de l’ordinador i no disposen d’aquest aparell a ca seva, o en tot cas no el fan servir mai. Crec que l’activitat que he proposat tindrà molts entrebancs, sobre tot per les grans dificultats que vaig observant en el domini dels perifèrics més habituals, ratolí, teclat (combinació de tecles,...). Fins ara dedicàvem una hora i mitja setmanal al treball a l’aula d’informàtica i a partir d’ara incrementaré el temps de dedicació, augmentant mitja hora, però distribuït el total de dues hores en dues sessions que tindran lloc dilluns i dimecres de 16 a 17 hores. No és un augment excessiu però crec que repartit en dos dies facilitarà la familiarització

 de les alumnes amb les noves eines.

f. Característiques cognitives, emocionals, actitudinals, físiques més importants dels

aprenents.

Estem parlant d’un grup d’alumnes amb molt poca escolarització i que fa molt de temps que no dediquen gens del seu temps a activitats de tipus intel·lectual o formatiu. Trobem alumnes amb distints nivells de lectura i escriptura però en general es destaquen grans dificultats d’aprenentatge i molts de problemes en la comprensió de textos. No hi ha cap cas de inestabilitat emocional, es van passant per etapes de dificultats per malalties de familiars, morts, que el grup ajuda a passar i es percep un recolzament que és de gran ajuda. Tenen una actitud molt positiva en totes les activitats que se’ls proposen però s’ha d’anar alerta, es tracta que vagin aconseguint petits èxits, ja que si acumulen fracassos immediatament traspua un sentiment d’inferioritat que tenen molt arrelat. La seva edat marca el seu estat físic que en termes generals és bo però que contínuament hi ha faltes d’assistència deguda a petites malalties que les manté allunyades durant alguns períodes del centre.

7. Competències específiques que l’aprenent ha d’assolir o demostrar.

Competència en cultura tecnològica

Incorporar habilitats per moure’s amb autonomia en àmbits diversos (tecnològic).

            Fomentar la construcció de coneixements usant les TIC (correu electrònic).

            Treballar habilitats en l’ús de les TIC.

Competència d’aprendre a aprendre

                        Adquirir consciència de les pròpies capacitats.

                        Conèixer pròpies potencialitats i mancances.

                        Capacitat d’autoregular-se i autoavaluar-se.

            Competència en comunicació

                        Capacitat de comunicar-se per establir relacions constructives amb els altres.

                        Participar en situacions de comunicació col·lectiva.

                        Comprendre i llegir textos breus.

            Competència social i ciutadana

                        Entendre els trets fonamentals de la societat actual, pluralitat i caràcter evolutiu.

                        Fomentar les relacions entre iguals.

                        Potenciar les habilitats per poder conviure en societat.

            Competència per a l’autonomia i iniciativa personal

                        Desenvolupar el coneixement d’un mateix i l’autoestima.

                        Potenciar una actitud positiva cap al canvi.

                        Col·laborar amb els altres per a la consecució d’objectius comuns.

h. Continguts: Anàlisi del coneixement a aprendre: conceptual, procedimental,

actitudinal. Si s’escau, feu la seva representació gràfica.

CONTINGUTS : Anàlisi del coneixement a aprendre.	CONCEPTUAL	Alfabetització tecnològica Ratolí: Usar botó secundari (menús contextuals) Coneixement del teclat: símbols AltGr, accents, apòstrofs, i alguna drecera simple (copiar, tallar i enganxar) Usar l’ordinador de forma segura i responsable. Obrir i tancar una aplicació. Desar i recuperar un document, sense ajut. Eina de comunicació Crear un compte de correu Gmail Utilitzar-lo per comunicar-se amb els companys Adjuntar fitxers (documents i imatges) Gestionar la bústia electrònica
	PROCEDIMENTAL	Regles per a realitzar la consulta del correu. Pautes a seguir per a enviar o rebre correu. Criteris d’observació de les distintes safates que apareixen en el programa. Protocol per a formalitzar les tasques de com respondre i redactar missatges i de reenviar i redirigir missatges.
	ACTITUDINAL	Responsabilitat amb el propi aprenentatge, mostrant esperit de superació. Respecte i curiositat cap a les idees noves i aportacions dels altres. Tenir actitud crítica davant les possibilitats d’ús dels equips informàtics. Prendre consciència del gran avanç de la informàtica i de la seva influència en les nostres vides.

i. Previsió de la seqüència d’activitats i orientacions per a l’acció amb breu descripció

de la previsió del paper mediador de les TIC.

Seqüència d’activitats
1	Què és el correu electrònic?
2	Creació d’un compte a Gmail.com
3	Entrar al correu electrònic.
4	La bústia personal de correu electrònic.
5	Les carpetes de la bústia.
6	Llegir un missatge rebut.
7	Redactar un missatge de correu electrònic.
8	Llibreta d’adreces.
9	Adjuntar un arxiu.
10	Precaucions bàsiques amb el correu.

Tota l’activitat està inserida dins la competència bàsica que es refereix al Tractament de la informació i competència digital, seguint les recomanacions que fa el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya la meva proposta intentarà seguir les  fases d’una acció competent :

1. Analitzar  la situació per entendre com s’hi pot intervenir.
2. Reflexió prèvia abans de seleccionar l’opció que es consideri més adequada.
3. Aplicar els coneixements que poden donar resposta a la necessitat sorgida.

Aquestes fases es concretaran a partir de situacions d’aprenentatge que:

1. Parteixin de situacions significatives i funcionals que es poden resoldre a partir de la resolució de problemes
2. Tenguin una aplicació pràctica dels coneixements prèviament adquirits.
3. Permetin una gradació en les dificultats que vagin sorgint.
4. Afavoreixin la pràctica autònoma, compartida i l’aprenentatge cooperatiu entre les alumnes.
5. Serveixin a les alumnes per reflexionar sobre la pràctica i el seu propi procés d’aprenentatge.

El nivell de les alumnes a qui va dirigida l’activitat ja ha estat suficientment explicat amb anterioritat, per això la participació del mediador tindrà una intervenció més directa i pràctica que probablement no seria tan necessària en alumnes que fossin més autònoms en la utilització de les eines que anam a utilitzar.

Així en cada una de les sessions seguirem una estructura metodològica que seguirà les següents passes:

1. Breu introducció teòrica dels conceptes que es tractaran, intentant relacionar-los amb coneixements anteriors.
2. Facilitar en cada sessió uns apunts adaptats al seu nivell que els permeti posar en pràctica la teoria inicial i no s’hagin de distreure prenent notes.
3. Aplicació pràctica dels conceptes tractats.
4. Posta en comú dels treballs realitzats.
5. Intentar que les alumnes amb més capacitat ajudin a les seves companyes.

j. Fonamentació psicopedagògica del disseny i vinculació amb els continguts d’aquesta

assignatura.

Estudiant en concret el cas de les alumnes a qui va dirigida l’activitat mitjançant l'anàlisi psicopedagògic ens ha d’aportar la informació necessària per precisar les intencions i el pla d'actuació que cal seguir, per tal d'establir objectius i continguts més adequats a les seves característiques i necessitats.

D'una banda, la font psicològica ens proporciona informació relativa a les característiques evolutives de l'edat adulta, tant pel que fa al desenvolupament intel·lectual i al funcionament cognitiu, com als altres factors determinants del creixement i l'evolució personal, i de l'altra, la font pedagògica ens permet aprofundir en la sistematització de la pràctica docent i anar perfilant la intencionalitat que haurà de tenir la nostra acció per facilitar la realització d'aprenentatges en el context on som presents.

Moltes persones adultes consideren que ja no són a temps d'iniciar o reemprendre els procés formatiu que van deixar durant la infantesa, i que les possibilitats per adaptar-se als canvis queden fora del seu abast, creuen que ja no tenen les capacitats que es requereixen.

El que hem de tenir molt en compte en la planificació de la formació adreçada a persones adultes és que la proposta que se’ls faci tengui una aparença de realització i que les ajudes que poden rebre els permetrà assolir els objectius previstos.

L'elaboració i concreció de les activitats s'ha de realitzar d'acord amb una determinada concepció del procés d'ensenyament i aprenentatge i atenent les característiques i necessitats de les persones adultes.

En el procés d'ensenyament-aprenentatge cal tenir en compte el que un alumne es capaç de fer i aprendre en un moment determinat. També cal tenir en compte el conjunt de coneixements previs que ha construït l'alumne en les seves experiències educatives anteriors -escolars o no- o d'aprenentatges espontanis. L'alumne que inicia un nou aprenentatge ho fa a partir dels conceptes, concepcions, representacions i coneixements que ha construït en la seva experiència prèvia, i els utilitzarà com a instruments. Aquest principi ha de tenir-se especialment en compte en l'establiment de seqüències d'aprenentatge i també té implicacions per a la metodologia i per a l'avaluació.

S'ha d'establir una diferència entre el que l'alumne és capaç de fer i d'aprendre sol i el que és capaç de fer i d'aprendre amb ajuda d'altres persones, observant-les, imitant-les, seguint les seves instruccions o col·laborant-hi. L'ensenyament eficaç és, doncs, el que parteix del nivell de desenvolupament efectiu de l'alumne, però no per acomodar-s'hi, sinó per ampliar i generar, eventualment, noves zones de desenvolupament pròxim.

La clau no es troba en si l'aprenentatge ha de concedir prioritat als continguts o als processos, sinó en assegurar-se que està assimilat a la seva estructura cognitiva, així  ens trobem en presència d'un aprenentatge significatiu. Perquè l'aprenentatge sigui significatiu, han de complir-se dues condicions. En primer lloc, el contingut no ha de ser arbitrari ni confús i ha d'haver-hi elements pertinents i relacionables. En segon lloc, l'alumne ha d'estar motivat per relacionar el que aprèn amb el que sap.

La significativitat de l'aprenentatge està molt directament vinculada a la seva funcionalitat. Que els coneixements adquirits siguin funcionals, és a dir, que puguin ser efectivament utilitzats quan les circumstàncies en què es troba l'alumne ho exigeixin.

k. Procediments i criteris d’avaluació.

PROCEDIMENTS d’AVALUACIÓ
Dels aprenentatges	1) L’avaluació serà: - Contínua al llarg dels aprenentatges i realitzada pels alumnes (autoavaluació) i pel mestre, sempre amb l’objectiu de revisar el procés d’ensenyament-aprenentatge - Final, per descobrir les parts fortes i les parts febles de les alumnes per continuar avançant. 2) L’avaluació tindrà en compte tots els factors: - continguts acadèmics - competència lingüística - desenvolupament de les habilitats cognitives 3) L’avaluació haurà de ser tan contextualitzada com l’E-A i, si pot ser, aplicada en contextos reals.
Del procés	1) De la planificació 2) Del desenvolupament de la unitat: - del procés d’E-A - dels materials - de l’actuació del mestre
CRITERIS d’AVALUACIÓ
La capacitat de l'alumne per a transformar els coneixements adquirits en aplicació pràctica.  L'interès de cada aprenent per a treballar en equip i per a descobrir les possibilitats que ofereixen les TIC per a externalitzar els seus coneixements. La capacitat dels aprenents per a avaluar el propi procés d'aprenentatge i la seva participació en el grup. Identificar la funció i les característiques dels principals components d'un equip informàtic. Realitzar les operacions bàsiques amb l'equip informàtic: encendre-ho, apagar-ho, iniciar i sortir de distints programes, etc. Enviar i rebre correus electrònics.

l. Previsió de temporització.

Duré a terme l’activitat entre el 28 de novembre i el 17 de gener. Cada dilluns i dimecres de 16 a 17 hores. Crec que es necessitarà més temps per què quedin assolits tots els coneixements. Les mancances i la poca base seran difícils de superar. Amb tota seguretat anirem seguint en el projecte durant la resta del curs. Però en tot cas arribarem a unes conclusions a mitjans de gener.