divendres, 28 d’octubre del 2011
Disfruteu un poquet....
Després de tanta feina (jo encara no he acabat, ni aprop fer-s'hi) disfruteu una mica amb aquesta video relacionat amb les noves tecnologies...
Síntesi del debat
No és senzill resumir en un parell de frases les idees que més m’han sorprès i sobre les que he basat les meves intervencions. De cada una de les exposicions n’explicaré breument algunes d’elles.
- Em va sorprendre especialment el pensament divergent del psicòleg Edward de Bono, encaixa molt bé dins la visió de Ken Robinson. Intentar convertir els centres educatius en guies per anar descobrint camins alternatius, basats en la creativitat i amb l’objectiu de fer sorgir persones brillants que pensen que no ho són, me pareix una visió apassionant en un ambient tan catastrofista i negatiu que ens toca viure ara mateix.
- La meva segona participació em va portar a cercar informació sobre la influència de l’ambient en el desenvolupament innovador. Aquesta recerca em va fer descobrir el sociòleg Jacques Ellul. Les seves explicacions sobre “l’autonomia de la tecnologia”, el seu llenguatge precís i les contínues situacions paradoxals entre humanitat i avenços tecnològics que va descrivint m’han fet reflexionar i veure nous punts de vista sobre aquest tema.
- La tercera intervenció té el punt de partida amb el documental sobre Binta i la seva gran idea. Em va sobtar el què volia ser ella en un futur : “dona sàvia d’estat”. Brillant visió posada en boca d’una nina precisament avui que hi ha tanta sequera d’estadistes d’alt nivell. Així mateix no puc deixar de pensar en una dada que apareix en la informació sobre el vídeo :” la despesa militar de tres dies és suficient per implantar l’educació primària universal”. Xifres indignants, comparacions cruels del què significa viure en una part o una altra del món.
No puc valorar les meves intervencions. Sí que ho puc fer amb la meva feina. Em costa molt elaborar les meves intervencions. La meva edat, el plantejament dels meus estudis a la UOC, em fan veure les coses de manera molt diferent com ho deu fer un jove. Faig aquesta activitat per plaer, per llegir, per formar-me, per trobar explicacions,... i molt sovint les meves preparacions em porten molt lluny de la idea original i vaig “perdent molt de temps”. He complit, sense massa brillantor, si ho compar amb altres companys/es, però.. he fet tot el que sabia. M’ha agradat com s’ha plantejat el debat. Exigeix molt, però limita la quantitat d’entrades insubstancials que he vist en altres situacions semblants, que dificulten fer el seguiment del debat i alhora anar preparant les teves intervencions. La gran quantitat de fils, els vídeos introductoris, facilitin que hi hagi un poc més d’ordre en el debat. Un altre apartat que volia comentar és el posicionament que se’ns ha fet prendre. Som en general poc amic dels determinismes, no hi crec, rebem influències de tot tipus que afecten a tots els nostres comportaments però no únicament en un sentit. Així i tot és un altre dels condicionaments del debat que exigeix molt. Posicionar-te en el lloc d’un d’altre, defensar unes postures contràries al què penses, demana més preparació en tots els sentits i una anàlisi més profunda dels continguts de la matèria.
He participat en dos fils i voldria destacar el treball de dues companyes. En el fil canvis ha fet molt bona feina Monserrat Roig. En les seves intervencions hi ha ordre en els continguts que demostra que hi ha molta tasca al darrera. Argumenta de manera clara sense reiteracions . En el fil de Binta l’exposició que més m’ha agradat és la de Susana Martin, trob que és qui millor ha estructurat la seva intervenció.
3a. intervenció debat. Fil : la gran idea de Binta
La companya Susana amb el seu intent d’aplicar la postura sociodeterminista diu que primer cal treballar pel dret a una educació equitativa abans que introduir les tecnologies a la societat africana. Voldria explicar, en aquesta intervenció, que en cap moment es demostra el contrari. Crec que amb l’aplicació dels postul·lats tecnodeterministes és poden implantar a Àfrica, amb garantia d’èxit, les noves tecnologies que han de ser l’eina més important per aconseguir un canvi cultural que a la fi han de produir, o propiciar, grans transformacions socials, si no és que ja ho han començat a fer.
Com diu Samir Amin, l’objectiu de l’educació basada en la igualtat que s’ha de desenvolupar a Àfrica ha de formar tant a productors com a ciutadans si es volen arreglar algunes deficiències de l’aplicació de polítiques imperialistes. No s’ha de formar només a una élite sinó que s’ha de perseguir formar a la totalitat del poble.
Un altre dels arguments que es poden utilitzar és l’informe de la Unesco que parla sobre la utilització de les tecnologies com a mitjà per aconseguir l’accés universal a l’educació i la igualtat en la instrucció, tot sabent de la difícil implantació s’han d’aprofitar les TIC per poder sostenir els objectius del Ensenyament Per Tothom (EPT) amb un cost assumible. En el mateix document es parla de que l’educació és la condició indispensable perquè Àfrica pugui participar en l’economia del s XXI . Un bon aprofitament de les TIC i els mitjans de comunicació ha de permetre arribar a zones més allunyades i facilitar la tasca dels professors i formadors.
Quan organismes internacionals, com la UNESCO, amb tot el seu seguici d’especialistes recomanen fer servir les noves tecnologies per poder aconseguir l’accés universal a l’educació, la igualtat en la instrucció i l’exercici d’un ensenyament-aprenentatge de qualitat, penso que és suficient demostració com per pensar que n’estan convençuts que el progrés tecnològic ha de portar als països menys desenvolupats cap el desitjat progrés social. És cert que es poden trobar exemples de mal ús de les tecnologies en el primer món, però aquest no ha de ser un argument suficient com per impedir que altres països emergents no en puguin fer un altre ús, millor que el que hem sabut fer nosaltres. Si dirigim únicament el focus cap els invents inútils o a l’armament, com es fa referència en el documental, penso que es fa una visió molt reduccionista de tot el que poden aportar les noves tecnologies en la millora de la humanitat. En canvi, crec que el desig final del pare de la Binta “d’adoptar un nen tubab” per ajudar-lo a ser feliç i a desenvolupar-se com a persona, es pot aconseguir perfectament conjugant els valors de tolerància, pau, fraternitat i amistat amb els avenços tecnològics que nosaltres posseïm. Ajudar a algú no és deixar-lo sol en el camí que nosaltres ja hem passat, convé avisar-lo de tot allò bo i dolent que hi hem trobat.
WEBGRAFIA :
(Educación para todos en 2015. ¿Alcanzaremos la meta?
(Educación en valores. Educación para la solidaridad y la ciudadanía en un mundo global)
(Foro Mundial sobre la Educación)
2a. intervenció debat. Fil: canvi
El meu objectiu és defensar les tesis del determinisme tecnològic per les quals “la tecnología opera amb total independència de les restriccions polítiques, morals o socials” com exposen Domènech i Tirado en el seu article; o el sentit unidireccional que simbolitza aquesta idea lligant de manera inequívoca el progrés científic amb el progrés tecnològic, econòmic i social com reflecteix Cabero en el mòdul 1 de l’assignatura.
Els arguments que defensen aquest posicionament els exposa Aibar en el seu article “Fatalismo y tecnología” quan afirma que les diferències que es poden trobar entre les diferents societats humanes i la seva evolució al llarg de la història de la humanitat estan fonamentades en avenços tecnològics que s’anaven incorporant en la vida diària de cada una de les civilitzacions. Un altre bon exemple en seria el lema de l’Exposició Universal de Chicago de l’any 1933 que deia: ”...la ciencia descubre, el genio inventa, la industria aplica, el hombre se adapta...”. Aquesta adaptació de l’home és la que l’ha fet evolucionar i sobreviure com a espècie damunt la terra però sempre sotmès a les millores tecnològiques. El tercer punt de vista que vull aportar el proporciona el sociòleg francès Jacques Ellul en la seva defensa de la autonomia de la tecnologia quan diu “ tot passa com si el sistema tècnic creixés per una força interna, intrínseca i sense cap intervenció decisiva de l’home”. Es poden veure més àmpliament desenvolupades les seves idees, en el documental “La traïció de la tecnologia” que es pot trobar a http://www.youtube.com/watch?v=LdogID589Mk i veure’n totes les seves parts amb més comoditat a http://www.simal.es/index.php?option=com_content&view=article&id=139:la-traicion-de-la-tecnologia-un-retrato-de-jacques-ellul&catid=39:miscelanea&Itemid=64
Debatre implica posicionar-se, encara que no sempre un estigui d’acord en la totalitat de la postura que exposa. Això és el que he descobert amb el professor Ellul. Explica molt clarament una situació irreversible, irrefutable com és el domini sobre la vida de l’home que té la tecnologia. Explica amb molt de detall que no podem defugir d’aquesta trampa que ens parat nosaltres mateixos. Ho denuncia més que no ho defensa. Però les coses són com són, no com ens agradaria que fossin. En aquest sentit podria estar d’acord amb la companya (de l’altre bàndol) Mara Soler quan diu que “les noves tecnologies no impliquen un canvi social dins l’educació escolar” però això no és més que un clar exemple d’inadaptació als nous temps, una rebel·lió infructuosa contra la tecnologia, que fa que la institució escolar es quedi endarrerida utilitzant uns sistemes de feina que en la societat on està immersa fa molts d’anys que han quedat obsolets, d’aquí algunes paradoxes com la d’uns alumnes més preparats tecnològicament que els propis professors.
BIBLIOGRAFIA
Aibar, E. (2001). Fatalismo y tecnología: ¿es autónomo el desarrollo tecnológico?. Barcelona. UOC. Baixat de http://www.uoc.edu/web/esp/art/uoc/0107026/aibar.html el 22 d’octubre de 2011.
Sistema técnico y sociedad en Jacques Ellul : algunas tesis en esquema, que es pot consultar a http://www.alcoberro.info/planes/ellul.htm
1a. intervenció debat. Fil : canvi
Innovació i canvis socials
Enllaçant amb les companyes de posicionament Berta i Eli, és la meva intenció argumentar que les innovacions tenen gran influència en els canvis que es produeixen en les societats, seguint els punts de vista que es proposen des del determinisme tecnològic. Em baso per això amb les definicions que apareixen en els textos estudiats: “el progrés tecnològic comporta millora econòmica que facilita els canvis socials” (Cabero, p.14). “La societat no pot fer més que anar a remolc dels canvis tecnològics” (Domènech, Tirado, p.5).
Com diu Joan Teixidó (2006), les paraules innovació, canvi, millora són molt ambigües, per elles soles no representen res, ni afecten els seus resultats als possibles canvis socials. No és suficient canviar estructures, sistemes, estratègies, maneres de fer, cal que el pensament es faci seus tots aquests canvis perquè arribin a tenir influència en la societat.
Hauríem de començar, per tant, per definir què és innovar. Innovar implicar canviar, ja que no innovar vol dir no fer res, adoptar una actitud conservadora. Innovar sempre té un sentit de millora, no es pretén canviar per canviar; malgrat que no sempre un canvi implica una millora, sí que tota millora implica un canvi (Carbonell, 2006).
Vivim en una societat fortament impregnada d’un esperit competitiu i en la que apareixen contínuament innovacions tecnològiques. No totes les innovacions tenen un efecte sobre la societat, però no es pot viure al marge dels avenços tecnològiques, de la mateixa manera que no ens podem conformar acceptant resignadament les noves tecnologies, cal utilitzar-les per millorar el mon global i competitiu on vivim, i fer que aquesta millora arribi a tots els camps, política, educació, medi ambient,...
Com explica K.Robinson en el vídeo que il•lustra aquest fil de debat, per preparar les futures generacions cal fomentar en els centres educatius el pensament divergent o lateral (E.Bono) que consisteix en trobar camins alternatius fugint dels que habitualment tothom seguiria. Exemples en tenim de sobra, però valgui aquest de mostra “si hagués demanat a la gent que volia, m’haurien demanat cavalls més ràpids i selles de muntar més còmodes; i jo no hauria fabricat mai el Ford T” Henry Ford.
Em sembla fora de tot dubte que els avenços tecnològics han tingut una influència directa en la societat i en els canvis que aquesta ha experimentat. La tecnologia és la causa més important dels canvis socials que s’han anat succeint al llarg dels temps. Des dels més antics com la roda, la impremta, l’arada, la màquina de vapor, fins al més moderns automòbil, televisió, píndola anticonceptiva, o ara mateix, ordinador i telèfon mòbil, tots ells han transformat els nostres hàbits, la nostra vida social i en conseqüència la societat on vivim. Els moviments de protesta contra un sistema injust tenen darrera les noves tecnologies que faciliten la capacitat de convocatòria. El gran repte és aconseguir que ningú quedi exclòs, el repte és formar els joves sense qualificació, el repte és reconvertir els treballadors dels sectors més afectats per la crisi. Però, tot això, no ho farem fent passes enrere, no ho farem sense un major progrés tecnològic.
CARBONELL SEBARROJA, J. (2006) "La aventura de innovar", Madrid: Ediciones Morata.
TEIXIDÓ SABALLS, J. (2006) "De la innovació al creixement institucional. Algunes reflexions sobre els processos de millora als centres educatius". Article publicat a Escola Catalana, núm.430, maig 2006
DOMENECH, M i TIRADO, F.J. Ciencia, tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia. http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/domenech-tirado0302/domenech-tirado0302.html
CABERO, J. Noves tecnologies de la informació i la comunicació en educació. Material UOC
Enllaçant amb les companyes de posicionament Berta i Eli, és la meva intenció argumentar que les innovacions tenen gran influència en els canvis que es produeixen en les societats, seguint els punts de vista que es proposen des del determinisme tecnològic. Em baso per això amb les definicions que apareixen en els textos estudiats: “el progrés tecnològic comporta millora econòmica que facilita els canvis socials” (Cabero, p.14). “La societat no pot fer més que anar a remolc dels canvis tecnològics” (Domènech, Tirado, p.5).
Com diu Joan Teixidó (2006), les paraules innovació, canvi, millora són molt ambigües, per elles soles no representen res, ni afecten els seus resultats als possibles canvis socials. No és suficient canviar estructures, sistemes, estratègies, maneres de fer, cal que el pensament es faci seus tots aquests canvis perquè arribin a tenir influència en la societat.
Hauríem de començar, per tant, per definir què és innovar. Innovar implicar canviar, ja que no innovar vol dir no fer res, adoptar una actitud conservadora. Innovar sempre té un sentit de millora, no es pretén canviar per canviar; malgrat que no sempre un canvi implica una millora, sí que tota millora implica un canvi (Carbonell, 2006).
Vivim en una societat fortament impregnada d’un esperit competitiu i en la que apareixen contínuament innovacions tecnològiques. No totes les innovacions tenen un efecte sobre la societat, però no es pot viure al marge dels avenços tecnològiques, de la mateixa manera que no ens podem conformar acceptant resignadament les noves tecnologies, cal utilitzar-les per millorar el mon global i competitiu on vivim, i fer que aquesta millora arribi a tots els camps, política, educació, medi ambient,...
Com explica K.Robinson en el vídeo que il•lustra aquest fil de debat, per preparar les futures generacions cal fomentar en els centres educatius el pensament divergent o lateral (E.Bono) que consisteix en trobar camins alternatius fugint dels que habitualment tothom seguiria. Exemples en tenim de sobra, però valgui aquest de mostra “si hagués demanat a la gent que volia, m’haurien demanat cavalls més ràpids i selles de muntar més còmodes; i jo no hauria fabricat mai el Ford T” Henry Ford.
Em sembla fora de tot dubte que els avenços tecnològics han tingut una influència directa en la societat i en els canvis que aquesta ha experimentat. La tecnologia és la causa més important dels canvis socials que s’han anat succeint al llarg dels temps. Des dels més antics com la roda, la impremta, l’arada, la màquina de vapor, fins al més moderns automòbil, televisió, píndola anticonceptiva, o ara mateix, ordinador i telèfon mòbil, tots ells han transformat els nostres hàbits, la nostra vida social i en conseqüència la societat on vivim. Els moviments de protesta contra un sistema injust tenen darrera les noves tecnologies que faciliten la capacitat de convocatòria. El gran repte és aconseguir que ningú quedi exclòs, el repte és formar els joves sense qualificació, el repte és reconvertir els treballadors dels sectors més afectats per la crisi. Però, tot això, no ho farem fent passes enrere, no ho farem sense un major progrés tecnològic.
CARBONELL SEBARROJA, J. (2006) "La aventura de innovar", Madrid: Ediciones Morata.
TEIXIDÓ SABALLS, J. (2006) "De la innovació al creixement institucional. Algunes reflexions sobre els processos de millora als centres educatius". Article publicat a Escola Catalana, núm.430, maig 2006
DOMENECH, M i TIRADO, F.J. Ciencia, tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia. http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/domenech-tirado0302/domenech-tirado0302.html
CABERO, J. Noves tecnologies de la informació i la comunicació en educació. Material UOC
Subscriure's a:
Missatges (Atom)