El meu objectiu és defensar les tesis del determinisme tecnològic per les quals “la tecnología opera amb total independència de les restriccions polítiques, morals o socials” com exposen Domènech i Tirado en el seu article; o el sentit unidireccional que simbolitza aquesta idea lligant de manera inequívoca el progrés científic amb el progrés tecnològic, econòmic i social com reflecteix Cabero en el mòdul 1 de l’assignatura.
Els arguments que defensen aquest posicionament els exposa Aibar en el seu article “Fatalismo y tecnología” quan afirma que les diferències que es poden trobar entre les diferents societats humanes i la seva evolució al llarg de la història de la humanitat estan fonamentades en avenços tecnològics que s’anaven incorporant en la vida diària de cada una de les civilitzacions. Un altre bon exemple en seria el lema de l’Exposició Universal de Chicago de l’any 1933 que deia: ”...la ciencia descubre, el genio inventa, la industria aplica, el hombre se adapta...”. Aquesta adaptació de l’home és la que l’ha fet evolucionar i sobreviure com a espècie damunt la terra però sempre sotmès a les millores tecnològiques. El tercer punt de vista que vull aportar el proporciona el sociòleg francès Jacques Ellul en la seva defensa de la autonomia de la tecnologia quan diu “ tot passa com si el sistema tècnic creixés per una força interna, intrínseca i sense cap intervenció decisiva de l’home”. Es poden veure més àmpliament desenvolupades les seves idees, en el documental “La traïció de la tecnologia” que es pot trobar a http://www.youtube.com/watch?v=LdogID589Mk i veure’n totes les seves parts amb més comoditat a http://www.simal.es/index.php?option=com_content&view=article&id=139:la-traicion-de-la-tecnologia-un-retrato-de-jacques-ellul&catid=39:miscelanea&Itemid=64
Debatre implica posicionar-se, encara que no sempre un estigui d’acord en la totalitat de la postura que exposa. Això és el que he descobert amb el professor Ellul. Explica molt clarament una situació irreversible, irrefutable com és el domini sobre la vida de l’home que té la tecnologia. Explica amb molt de detall que no podem defugir d’aquesta trampa que ens parat nosaltres mateixos. Ho denuncia més que no ho defensa. Però les coses són com són, no com ens agradaria que fossin. En aquest sentit podria estar d’acord amb la companya (de l’altre bàndol) Mara Soler quan diu que “les noves tecnologies no impliquen un canvi social dins l’educació escolar” però això no és més que un clar exemple d’inadaptació als nous temps, una rebel·lió infructuosa contra la tecnologia, que fa que la institució escolar es quedi endarrerida utilitzant uns sistemes de feina que en la societat on està immersa fa molts d’anys que han quedat obsolets, d’aquí algunes paradoxes com la d’uns alumnes més preparats tecnològicament que els propis professors.
BIBLIOGRAFIA
Aibar, E. (2001). Fatalismo y tecnología: ¿es autónomo el desarrollo tecnológico?. Barcelona. UOC. Baixat de http://www.uoc.edu/web/esp/art/uoc/0107026/aibar.html el 22 d’octubre de 2011.
Sistema técnico y sociedad en Jacques Ellul : algunas tesis en esquema, que es pot consultar a http://www.alcoberro.info/planes/ellul.htm
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada