La companya Susana amb el seu intent d’aplicar la postura sociodeterminista diu que primer cal treballar pel dret a una educació equitativa abans que introduir les tecnologies a la societat africana. Voldria explicar, en aquesta intervenció, que en cap moment es demostra el contrari. Crec que amb l’aplicació dels postul·lats tecnodeterministes és poden implantar a Àfrica, amb garantia d’èxit, les noves tecnologies que han de ser l’eina més important per aconseguir un canvi cultural que a la fi han de produir, o propiciar, grans transformacions socials, si no és que ja ho han començat a fer.
Com diu Samir Amin, l’objectiu de l’educació basada en la igualtat que s’ha de desenvolupar a Àfrica ha de formar tant a productors com a ciutadans si es volen arreglar algunes deficiències de l’aplicació de polítiques imperialistes. No s’ha de formar només a una élite sinó que s’ha de perseguir formar a la totalitat del poble.
Un altre dels arguments que es poden utilitzar és l’informe de la Unesco que parla sobre la utilització de les tecnologies com a mitjà per aconseguir l’accés universal a l’educació i la igualtat en la instrucció, tot sabent de la difícil implantació s’han d’aprofitar les TIC per poder sostenir els objectius del Ensenyament Per Tothom (EPT) amb un cost assumible. En el mateix document es parla de que l’educació és la condició indispensable perquè Àfrica pugui participar en l’economia del s XXI . Un bon aprofitament de les TIC i els mitjans de comunicació ha de permetre arribar a zones més allunyades i facilitar la tasca dels professors i formadors.
Quan organismes internacionals, com la UNESCO, amb tot el seu seguici d’especialistes recomanen fer servir les noves tecnologies per poder aconseguir l’accés universal a l’educació, la igualtat en la instrucció i l’exercici d’un ensenyament-aprenentatge de qualitat, penso que és suficient demostració com per pensar que n’estan convençuts que el progrés tecnològic ha de portar als països menys desenvolupats cap el desitjat progrés social. És cert que es poden trobar exemples de mal ús de les tecnologies en el primer món, però aquest no ha de ser un argument suficient com per impedir que altres països emergents no en puguin fer un altre ús, millor que el que hem sabut fer nosaltres. Si dirigim únicament el focus cap els invents inútils o a l’armament, com es fa referència en el documental, penso que es fa una visió molt reduccionista de tot el que poden aportar les noves tecnologies en la millora de la humanitat. En canvi, crec que el desig final del pare de la Binta “d’adoptar un nen tubab” per ajudar-lo a ser feliç i a desenvolupar-se com a persona, es pot aconseguir perfectament conjugant els valors de tolerància, pau, fraternitat i amistat amb els avenços tecnològics que nosaltres posseïm. Ajudar a algú no és deixar-lo sol en el camí que nosaltres ja hem passat, convé avisar-lo de tot allò bo i dolent que hi hem trobat.
WEBGRAFIA :
(Educación para todos en 2015. ¿Alcanzaremos la meta?
(Educación en valores. Educación para la solidaridad y la ciudadanía en un mundo global)
(Foro Mundial sobre la Educación)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada